Resultats de la cerca

Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser

A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició contrapuntística La…

El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy

Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció catalana i de la…

Fou fundat el 1921 arran de la fusió entre el Centre Gironenc, hereu de l’Strong Esport, el primer gran club de la ciutat 1902, i altres equips Participà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, de la qual fou campió de grup en les edicions 1924-25 i 1928-29 Començà jugant al Camp de Mart de la Devesa fins que el 29 de juny de 1922 inaugurà l’estadi de Vista Alegre en un partit contra el Futbol Club Barcelona Arribà a tenir un miler de socis i desaparegué el 1930 En lloc seu, aquell mateix any, es fundà el Girona Club de Futbol

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el Mundial

Ala pivot, formà part de l’Agrupació Esportiva Centelles, la Unió Esportiva Futbol Sala Manlleu i l’Escola Futbol Sala Ripoll Amb aquest últim club guanyà dues Lligues catalanes, tres Supercopes i dues Copes de Catalunya, i participà en la Copa d’Europa de la UEFS A partir del 2004 formà part de la selecció catalana i n’arribà a ser el capità Participà en dos Campionats d’Europa 2004, 2006, en el darrer dels quals aconseguí el subcampionat, en dues Copes de les Nacions i en una Copa del Món 2007 Es retirà el 2009, si bé posteriorment continuà fent de jugador entrenador a l’EFS Ripoll

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Hom en fabricà dues versions, la A i la B Els Scud A eren transportats en vehicles amb rodes i tenien un abast de 165 km, mentre que els Scud B eren transportats en vehicles amb erugues i el seu abast era de 200 km La seva installació sobre plataformes mòbils fou molt efectiva, ja que una gran part dels míssils no pogué ésser localitzada pels aliats i, per tant, no foren destruïts abans de disparar-se Tanmateix, molts ho foren en vol pels míssils Patriot nord-americans i gairebé cap no arribà al blanc que tenia assignat, de manera que la seva eficàcia destructora fou molt baixa