Resultats de la cerca
Es mostren 3645 resultats
Cementiri dels Jueus de Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que…
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a…
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en…
Assemblees d’Història de la Ribera
Historiografia catalana
Encontre periòdic d’historiadors i estudiosos de la Ribera del Xúquer on s’exposen les últimes investigacions al voltant de la geografia, les fonts documentals i la història de la zona de la Ribera del Xúquer.
La iniciativa de celebrar les jornades partí de l’intellectual suecà Joan Fuster i tingué gran ressò entre un nucli de joves professors i estudiants universitaris de la comarca que aprofitaren l’efervescència cultural d’aquells moments i l’aposta que feren diversos ajuntaments L’entusiasme dels arxivers en la tasca de salvaguardar el patrimoni documental, d’avivar la memòria collectiva, d’engegar programes de recerca vinculats a la renovació historiogràfica i de reivindicar els estudis locals, i el suport de la Universitat de València feren possible l’èxit d’aquells primers encontres L’…
Nazario González González
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…
Iván Erőd

Iván Erőd
Música
Compositor i pianista austríac d’origen hongarès.
Malgrat que ell mateix i els seus pares eludiren l’extermini nazi, diversos membres de la seva família moriren en camps de concentració Incià els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, però la revolta del 1956 el decidí a emigrar a Àustria, on completà la formació a l’Acadèmia de Música de Viena i es graduà el 1961 Inicialment les seves obres estigueren molt influïdes per Béla Bartók, Zoltán Kodály i el folklore magiar Posteriorment adoptà un llenguatge serial, en el qual compongué l’opereta Das Mädchen, der Matrosen und der Student ‘La donzella, el mariner i l’estudiant…
Literatura catalana contemporània
Literatura catalana
Llibre d’assaig històric de Joan Fuster, publicat el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector» Un lector molt agut L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos Un factor que caracteritza el seu…
Marin Mersenne
Música
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…