Resultats de la cerca

Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a…

Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi…

Les seves primeres novelles, de tema polític i en l’esperit del realisme socialista, tracten de la guerra Miasto niepokonane , ‘La ciutat invicta’, 1946, de la creació de l’estat socialista la tetralogia Między wojnami , ‘Entre guerres’, 1948-51 Posteriorment, esdevingué cada cop més crític amb el règim comunista, del qual denuncià l’absència de llibertats Són representatives d’aquest canvi d’orientació les novelles Matka Królów ‘La mare dels reis’, 1957 Dżoker ‘Jòquer’, 1966 Rynek ‘El mercat’, 1968 i Nierczeczywistóść ‘Irrealitat’, 1977, els assaigs en tres volums Listy do Pani…

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…

Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes…

Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal…

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Fill de Carles Pi i Sunyer Secretari de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona 1973-76, el 1975 proposà la creació del Congrés de Cultura Catalana Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des de poc després de la seva fundació l’any 1931 a través de les Joventuts d’Estat Català, tret dels anys que milità a Esquerra Democràtica de Catalunya 1975-78, representà a Esquerra Republicana com a diputat a Corts 1980-82 i com a senador 1982-86 Treballà per la implantació del jurat a Espanya, per la qual cosa li fou atorgada la Creu de Sant Ramon de Penyafort

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a…