Resultats de la cerca
Es mostren 4611 resultats
ascomicets imperfectes
Micologia
Grup de fongs que inclou un gran nombre d’ascomicets que han perdut la capacitat de produir fructificacions ‘perfectes‘, és a dir, ascs.
Viuen saprofíticament sobre fulles i tiges mortes, o parasiten plantes vives Molts d’entre ells tenen un gran interès en fitopatologia antracnosi, oídium, etc Juntament amb els basidiomicets imperfectes, constitueixen el gran grup artificial dels fongs imperfectes o deuteromicets
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha
prasinofícies
Botànica
Grup primitiu d’algues verdes, generalment unicel·lulars i amb flagels, recobertes de plaques submicroscòpiques, que inclou, entre altres, els gèneres Pyramimonas i Tetraselmis.
gaviformes
Ornitologia
Ordre d’ocells aquàtics nedadors i cabussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que inclou les calàbries.
gasterosteids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels gasterosteïformes, de petites dimensions i amb el cos recobert de plaques òssies, que inclou l’espinós.
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
còngrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels anguil·liformes, amb la mandíbula superior sortint i amb aletes pectorals, sense escates, que inclou els congres.
formiga lleó

Formiga lleó
Papageorgiou Nikolaos (CC BY-NC)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids, que inclou espècies d’uns 20-35 mm de llargària.
D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans
traquínids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes que inclou gairebé només el gènere Trachinus, amb quatre espècies, conegudes com a aranyes.
Laboratori d’Astrofísica
Astronomia
Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física que inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.
Desenvolupen la seva activitat, bàsicament, a la Universitat de Barcelona, la UPC i al CSIC