Resultats de la cerca

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885