Resultats de la cerca

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

S’inicià al Júpiter 1955-58 i passà pel Comtal 1958-59 i el Futbol Club Barcelona 1959-62, amb el qual jugà 24 partits i guanyà la Lliga i la Copa de Fires 1960, abans d’anar cedit al Ceuta 1960-61 Fou traspassat al Deportivo de la Corunya 1962-64, i també jugà al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 i el Figueres 1965-66

L’estiu del 1982 fou traspassat al FC Barcelona, procedent de l’Atlético de Madrid Jugà nou temporades amb el club blaugrana, fins a la temporada 1990-91 Disputà 379 partits i marcà 26 gols, el més important de tots contra la Juventus, al Camp Nou, en la semifinal de la Copa d’Europa 1985-86 Fou dues vegades campió de Lliga 1985, 1991, tres de la Copa del Rei 1983, 1988, 1990, una de la Recopa 1989, una de la Supercopa d’Espanya 1983 i dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986 Fou trenta-quatre vegades internacional per Espanya i participà en una Eurocopa 1984 i en una Copa del Món…

Fitxà pel RCD Espanyol 1964-71 procedent del Sevilla Actuava de lateral dret i també de mig Amb el club blanc-i-blau disputà 92 partits de Lliga i marcà 2 gols Jugà un partit amb la selecció catalana

Actuava de lateral esquerre i fitxà pel FC Barcelona el 1991 En tres temporades, disputà 111 partits Guanyà tres Lligues 1992, 1993, 1994, una Copa d’Europa 1992, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i una Copa Catalunya 1993 Fou una vegada internacional amb Espanya

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

Jugava d’extrem o d’interior esquerre Fitxà pel RCD Espanyol 1965-76 procedent de l’Oviedo Fou un dels integrants de la davantera coneguda com els Cinc dofins , formada també per Amas, Marcial, Re i Rodilla Visqué el descens a segona divisió de la temporada 1968-69 i l’ascens aconseguit l’edició següent En les onze temporades com a jugador espanyolista disputà 300 partits de Lliga i anotà 50 gols En competició europea jugà 10 partits i marcà 2 gols Fou deu vegades internacional per Espanya i marcà 1 gol S’alineà en dues ocasions amb la selecció catalana

Especialista en dobles, nasqué a les installacions del Reial Club Tennis Barcelona Format en aquest club, fou campió d’Espanya júnior 1957, 1959 Guanyà l’Orange Bowl 1960 en categoria individual, i en dobles amb Andreu Gimeno Aconseguí cinc Campio-nats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno 1959, Manolo Santana 1962, el seu germà Albert 1963, Josep Maria Gisbert 1966 i Manuel Orantes 1967, i guanyà també el de dobles mixtos amb Alicia Guri 1959 i María Carmen Hernández Coronado 1968 Fou finalista a Roland Garros 1961 i al Trofeu Comte de Godó 1960, 1963, 1965 Jugà deu anys la Copa Davis i…

Davanter fitxat com a substitut de Ronaldo, milità en el FC Barcelona dues temporades 1997-99 Guanyà la Lliga les dues temporades i guanyà una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Europa 1997 Disputà 55 partits ofi-cials i marcà 21 gols Posteriorment actuà a l’Olympique de Lió i al Vila-real

Neix al terme de Muntanyola Osona, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola , i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic És molt aprofitat per les adoberies vigatanes És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder , no pas Merder, com a vegades ha estat escrit