Resultats de la cerca
Es mostren 6897 resultats
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
Jean Baptiste Joseph Fourier
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826
Miquel de Cordelles
Història del dret
Jurista.
Noble, doctor en drets, fou regent del consell reial i del Consell d’Aragó El 1586 fou nomenat per Felip II de Castella membre de la comissió que redactà la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya Per disposició testamentària del seu oncle Jaume de Cordelles féu construir l’edifici del Collegi de Cordelles 1593, del qual fou primer patró i al qual, en morir, llegà la seva valuosa biblioteca jurídica
Lope de Conchillos
Història
Primer secretari de Ferran el Catòlic a Castella.
Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos
Bonaventura Codina i Augeroles
Cristianisme
Bisbe de Canàries (1847-58).
Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845
Ronald Clarke
Atletisme
Atleta australià.
Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10000 m 1964, i destacà sobretot en aquesta distància, els 5000 m, les 3 milles i les 6 milles Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic MBE
José de Cienfuegos y Jovellanos
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra contra Napoleó dirigí les tropes d’Astúries el 1816 fou nomenat capità general de Cuba, on seguí una política d’atracció i protecció dels criolls Per palliar la majoria negra existent a Cuba donà facilitats per a establir-se a l’illa a immigrants estrangers una de les noves poblacions fundades prengué el nom de Cienfuegos Tornà a Espanya 1819, i en el Trienni Constitucional fou ministre interí de la guerra 1822
Pierre Nicolas Chantreau
Historiografia
Historiador francès.
Després de residir vint anys a Madrid, fou enviat a Barcelona el 1792 com a agent revolucionari, i més tard fou nomenat professor de l’escola militar de París Publicà diverses obres de text i un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referents a l’emigració francesa al Principat Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne 1792
Pierre Certon
Música
Compositor francès.
Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles
Manuel Just
Música
Compositor.
Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus