Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, al comitè estatal el 1980 i fou reconegut pels organismes internacionals el 1988 A Espanya és un dels àrbitres més ben qualificats i gairebé cada setmana xiula partits de les lligues masculina i femenina de la divisió d’honor En l’àmbit internacional, actuà en els Jocs Universitaris 2001, els Jocs Balcànics 2002, els Campionats del Món júnior femenins 2005 i masculins 2007 i la final de la Lliga Mundial masculina 2006, entre d’altres Té la placa al mèrit de la federació catalana 2010 i la medalla de serveis…

Cinturó negre sisè dan, competí com a representant del Club Pac-Dom d’Almacelles Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya d’aixecament de banca en categoria sènior 67,5 kg 2006, 2008 i obtingué la segona posició en la categoria de menys de 75 kg 1998 i en la de menys de 67,5 kg 2010 També fou subcampió de la Copa Catalunya d’aixecament de banca 2009 Treballà com a director del mateix Gimnàs Pac-Dom Ocupà el càrrec de president dels àrbitres de taekwondo de Lleida Guanyà la medalla de plata en els Campionats d’Europa màster d’aixecament de banca en la categoria I de 67,5…

S’inicià en l’arbitratge de boccia en l’àmbit català l’any 1995, i en l’espanyol, l’any 1997 Combinà l’arbitratge amb l’entrenament i formà part del cos tècnic de la selecció espanyola 1993-96 Com a entrenadora, participà en els Campionats d’Europa i del Món d’aquells anys, i en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Fou àrbitra membre de les federacions catalana i espanyola d’esports per a paralítics cerebrals i també presidenta del Comitè Nacional d’Àrbitres i Jutges de Boccia i Eslàlom Àrbitra internacional des del 2002, exercí en els Jocs Paralímpics i els Campionats del Món…

Format al Club Natació Atlètic, els resultats més destacables els obtingué amb el Club Natació Barcelona, al qual s’incorporà el 1935 Fou campió de Catalunya de 100 i 200 m lliure 1943 i de relleus 4 × 200 m lliure 1945 El 1951 esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo Formà part de la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres 1958-59, 1962-63 i del comitè tècnic estatal S’especialitzà com a jutge de salts i actuà en competicions internacionals com els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i els Campionats del Món 1986 Rebé les medalles de serveis distingits de la federació…

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem 1988, i la de…

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

S’inicià en el basquetbol amb la Société Patrie i amb el Club Bàsquet Atlètic de Sant Gervasi El 1941 comencà a jugar a rugbi amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins la seva desaparició El 1947 els jugadors sortits del RCD Espanyol fundaren la secció de rugbi del Club Natació Montjuïc, on jugà fins el 1954 i també fou directiu Durant l’etapa en la directiva impulsà la construcció de la piscina del carrer Reina Amàlia i el CN Montjuïc guanyà la Copa Federació 1957, 1963 D’altra banda, el 1954 ingressà al collegi d’àrbitres, del qual més tard fou secretari i president…

Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material esportiu a…

Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou cronometrador en cap…