Resultats de la cerca

Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’…

Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano Compongué dues misses, tres sarsueles, una marxa religiosa, etc

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París estrenà Le…

Format a Sant Carles, on fou deixeble de Rafael Montesinos Paisatgista, viatjà per Europa Decorà a Madrid palauets —com el dels ducs de Santoña—, cafès i salons És ben representat al Museo de Arte Moderno de Madrid

Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia de Campomanes…

Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre des del 1869, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates…

Advocat, milità en el partit liberal, fou diputat a corts 1881, alcalde de València 1885-86 i senador 1895 Presidí el Cercle Liberal i dirigí el partit a la província de València fou rector de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i soci de la Societat Econòmica d’Amics del País