Resultats de la cerca

Extrem dret que es formà al Palafrugell i el BM Granollers 1997-2000 Debutà en la màxima categoria amb el Valladolid 2000-03, amb el qual guanyà la Copa Asobal 2003 Passà tot seguit al Portland San Antonio 2003-07 i guanyà una Lliga 2005, una Recopa d’Europa 2004 i una Superacopa d’Espanya 2006 El 2007 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual assolí una Copa d’Europa 2011, dues Lligues 2011, 2012, dues Copes del Rei 2009, 2010, tres Copes Asobal 2010, 2012, 2013 i tres Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012 La temporada 2013-14 jugà en l’equip danès del KIF Kolding København i entre el 2014 i el…

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu fotogràfic del…

Vinculat al Club d’Esports Vendrell, debutà el 2003, any que aconseguí l’or en el Campionat d’Espanya Al costat de la seva parella artística, Maria Carme Juncosa Vidal, guanyà quatre Campionats de Catalunya entre els anys 2005 i 2009 En l’àmbit estatal, fou campió 2009 i subcampió 2006, 2007, 2008 d’Espanya Disputà dos Campionats del Món 2008, 2009 i cinc d’Europa 2005-09 amb la selecció espanyola, en el darrer dels quals aconseguí una medalla de bronze També representà la selecció catalana 2007-08, amb la qual guanyà l’or de la Copa Amèrica 2008 i rebé el reconeixement de la Federació…

Ala format a les categories inferiors del Marfil Santa Coloma, destacà guanyant els Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils de clubs 2005, així com el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana 2005 Debutà amb el primer equip a la divisió de plata la temporada 2006 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008, categoria on juga des d’aleshores Guanyà la Copa de Catalunya 2012 D’altra banda, fou internacional amb la selecció estatal sub-21

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí victòria als…

S’especialitzà en la modalitat eqüestre del concurs complet d’equitació CCE Es proclamà campió d’Europa de cavalls àrabs en la modalitat de salts 2004 i subcampió en la de CCE 2004 Assolí les medalles d'or 2012, 2016, plata 2013 i bronze 2010 als Campionats d’Espanya del CCE Guanyà dues vegades la Copa del Rei de CCE 2007, 2010 També fou cinc vegades campió de Catalunya del CCE 2003, 2007, 2010, 2011, 2012 El 2006 participà en el Campionat del Món de cavalls joves del CCE Obtingué la segona posició a la Lliga de Salt Terres de Ponent 2011 Formà part de la selecció espanyola Exercí de…

S’inicià a la Germanor Barcelonina i l’any 1942, amb la victòria en el Campionat de Catalunya de dobles, inicià una trajectòria en què acumulà 24 títols de campió de Catalunya i 20 de campió d’Espanya, fins a la seva retirada, el 1959 Després de la Guerra Civil fou jugador del Club de 7 a 9 1944-49, del PPC Tívoli 1950-53 i del CT Barcino 1954-59 En els Campionats de Catalunya guanyà sis cops el títol individual 1944, 1946, 1947, 1948, 1951, 1958, a més de cinc el de dobles 1942, 1946, 1947, 1955, 1958, quatre el de dobles mixtos 1944, 1955, 1956, 1958 i nou el d’equips, que guanyà amb els…

L’any 1946 ingressà al Collegi Català d’Àrbitres, on dirigí partits a la primera categoria del bàsquet català El 1952 s’incorporà a la direcció tècnica de la Joventut Gremial de Forners, equip que dirigí fins l’any 1955 Les seves destinacions següents foren l’UE Montgat 1955-58, SESE 1958-60, Picadero JC 1960-62, CB Granollers 1962-63 i Joventut de Badalona 1963-64 L’any 1964 s’incorporà als Lluïsos de Gràcia, on durant vint-i-tres anys exercí de director tècnic i entrenador de diferents equips Per aquella època fou un dels creadors de la primera revista especialitzada en basquetbol Rebote…

Format a la UE Santboiana, amb la qual debutà a la màxima categoria, destacà com a tercera línia i guanyà cinc Lligues 1984, 1987, 1989, 1996, 1997, la Copa del Rei 1989, 2000 i la Copa Ibèrica 1987, 1989 Fou un dels primers jugadors catalans que marxà a Nova Zelanda per jugar en un club de primera divisió, el Freyberg, encara que anteriorment havia rebutjat ofertes de la USAP i el Dax francès Fou setanta-quatre vegades internacional amb l’equip espanyol, que capitanejà i amb el qual disputà la Copa del Món 1999 Formà part del World XV, el combinat mundial que el 1999 s’enfrontà als Pumes per…