Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1927, fou professor adjunt de patologia mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39, president de la Societat Catalana de Biologia 1963-67, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1965 i president de l’Institut d’Estudis Catalans 1974-78 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà Publicà nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l’aparell circulatori, d’entre els quals destaquen…

Autodidacte, rebé orientacions de Josep Maria Mascort i Ramon Reig i Corominas Es dedicà sobretot a l’aquarella, però també féu incursions en la pintura a l’oli, a l’aiguada i a l’acrílic Féu nombroses exposicions individuals i collectives, i el 1959 la Fontana d’Or de Girona li dedicà una important exposició Eminentment paisatgista, centrà els seus quadres en l’Empordà natal i, al costat de l’obra més convencional, influït per Salvador Dalí i El Bosc , pintà dins de l’estil que anomenà “estrambotisme”, paisatges d’atmosfera, éssers i composició fantàstics Tingué un continuador…

Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director 1881-1900 Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres peces de…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868  com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de l’ Associació…

Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar estrenat el 1939…

Educat a Cambridge, en 1951-61 visqué a Sud-àfrica, d’on fou expulsat per denunciar l’ apartheid Novament al Regne Unit, ensenyà en una escola tècnica fins el 1971, que publicà la seva primera novella, Riotous Assembly , a la qual seguí Indecent Exposure 1973, dues sàtires de la segregació racial a Sud-àfrica És autor també de Porterhouse Blue 1974, sàtira del món universitari anglès, de la qual publicà una seqüela el 1995 Grantchester Grind i que fou adaptada com a sèrie de televisió Amb Wilt 1976, que es nodrí de la seva experiència com a docent, assolí un gran èxit, i en publicà les…