Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
coll del Torn
Depressió (1 902 m) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, entre Matamala i Cauders de Conflent, per on passa l’antic camí de Formiguera a Prada.
pic de la Palma
Muntanya
Contrafort (2 474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels municipis de Formiguera i dels Angles, al Capcir (Alta Cerdanya).
bosc de la Mata
Bosc de pi roig del Capcir, a 1.400-1.600 m, entre el pantà de Matamala, al S, i el poble de Formiguera, estès en una gran part pel terme dels Angles; ocupa unes 500 ha.
pla dels Avellans
Petita plana a l’alta vall de la Tet, entre els termes municipals de Bolquera (Alta Cerdanya) i la Llaguna (Capcir), dominada pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.
Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20 000 000 kWh
Sautó
Sautó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall alta de la Tet, entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer.
L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el…
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…
esquí

L’equip d'esquí alpí
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís i que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
Els antecedents d’aquest esport van lligats al naixement i a l’evolució dels esquís com a mitjà de transport És acceptada pràcticament per tothom llur procedència dels països nòrdics, i molt especialment de Lapònia Amb tot, no és improbable l’ús dels esquís per part dels lapons a l’Àsia central, abans de llur migració a les regions nòrdiques És difícil de precisar la forma inicial i la longitud dels primers esquís, la disposició de la curvatura i si aquesta era per un sol dels seus extrems o bé si això era el resultat d’una llarga sèrie de modificacions És molt possible que hom partís d’un…
El Consell Sobirà del Rosselló
Document del Consell Sobirà del Rosselló, JFReynier, Perpinyà, 1774 CEDACC / JLV El Consell Sobirà dels comtats i les vegueries del Rosselló i del Conflent, i països adjunts, era l’organisme d’administració i justícia que va reglamentar la vida i va arbitrar els conflictes en els comtats catalans annexats al reialme de França pel tractat dels Pirineus 7 de novembre de 1659 entre el 1660 i la Revolució Francesa del 1789 Equiparable a una magistratura o tribunal d’antic règim, actuava com a cort suprema de totes les instàncies judicials i com a jurisdicció d’apellació última, i exercia…
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…
Liró gris
Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una espècie gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina