Resultats de la cerca

Notari pontifici, és autor de la Compilatio tertia Pel gener del 1214 Innocenci III el nomenà legat papal a Occitània per tal de pacificar la part dominada pels croats de França i, sobretot, per tal d’alliberar l’infant Jaume I de Catalunya-Aragó, ostatge de Simó de Montfort Pel maig del mateix any lliurà el jove sobirà als barons catalans reunits a Narbona, i després d’haver convocat a Lleida unes corts generals, organitzà la regència del país, que assegurà la continuïtat del regne En tornar a Occitània es trobà amb el fet consumat de la convocatòria d’un concili el 8 de gener de 1215 a…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença…

Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli , i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe , en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de …

Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà  com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…

Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau

Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento

Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly

No es té cap dada certa sobre la seva biografia Possiblement estigué al servei del cardenal Pedro González de Mendoza, bisbe de Sigüenza entre el 1468 i el 1483 i arquebisbe de Toledo entre el 1483 i el 1495 Tan sols es coneixen dues composicions seves, les cançons Dama, mi grand querer i No queriendo sois querida , ambdues conservades en el Cancionero Musical de Palacio La primera és composta a partir d’un text del cardenal Mendoza