Resultats de la cerca

Situada a la badia de Chesapeake, a la costa atlàntica, s’estén cap al S amb 61 km de front de mar, fins al límit de la Carolina del Nord L’economia es basa en el turisme, que disposa de nombroses installacions per als esports nàutics i de pesca Té bases militars navals i aèries També és mercat de productes agrícoles gra, verdures i hortalisses i derivats lactis

Després de ser la número u del món amb Carolina Navarro 2009, el 2010 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat del Món per equips 2010, dos Campionats de Catalunya 2010, 2011 i un Campionat d’Espanya 2011 En el seu palmarès també destaquen quatre títols estatals 2004, 2006, 2009, 2012 i un subcampionat del món per parelles amb l’equip espanyol 2010

Actuà d’àrbitre en diferents plets fronterers entre repúbliques americanes President de l’Asociación Española de Derecho Internacional i vicepresident de l’Instituto Colonial Publicà Catalina de Aragón y Carolina de Brunswick 1881, Tratado del derecho internacional público 1887-89, Colección de los tratados celebrados por nuestros gobiernos con los estados extranjeros desde el reinado de doña Isabel II hasta nuestros días 1892, Bibliographie du droit international París 1905-10

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la…

Un jurat militar dels Estats Units absol Richard Ashby, el pilot nord-americà que va causar la mort de 20 persones a Itàlia el 3 de febrer de 1998 quan va tallar amb l’avió el cable d’un telefèric on hi havia les víctimes El judici, pels delictes d’homicidi involuntari, destrucció de propietat i incompliment de la seva missió, s’ha celebrat a la base militar de Camp Lejeune Carolina del Nord

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França