Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
comtat de Cervelló
Història
Títol concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles VI el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Villatorcas, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol Passà als Osorio i als Falcó
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
festival d’Ais de Provença
Música
Festival de música celebrat anualment en la localitat d’aquest nom.
Fou creat el 1948 a iniciativa de l’ empresari Gabriel Dussurget, Henri Lambert i la mecenes comtessa Pastré La seva programació és àmplia, tot i que en un principi destacaren les produccions mozartianes Quant als intèrprets, ha apostat per la promoció de joves talents i alhora ha presentat figures ja consagrades
Ramon I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona, fill de Roger I i de la seva muller Adelaida.
Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare
Castell de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El 1190 la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà autoritzà Bernat d’Eramont i la seva muller a construir un castell a la vila de Pobellà Ja al final del segle XV, el castell passà a mans del cavaller Agustí de Planissoler per cessió de Joan Ramon Folc de Cardona
Blanca de Foix-Castellbò
Història
Comtessa de Pallars, germana de Roger Bernat III, vescomte de Castellbò.
Es casà amb Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir 1416, li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló El 1432 el seu net, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes
Violant d’Aragó
Història
Reina titular de Nàpols, duquessa d’Anjou i comtessa de Provença.
Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria
Valença I de Pallars-Jussà
Història
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82), filla del comte Ramon VI.
El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast
François-Xavier Fabre
Pintura
Pintor llenguadocià.
Deixeble de JLDavid Premi de Roma, s’establí en aquesta ciutat i després a Florència durant una gran part de la seva vida Llegà la seva obra al museu de Montpeller, que de llavors ençà porta el seu nom Pintor neoclàssic, fou famós com a retratista la comtessa d’Albany, Lluís XVIII, Canova
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la premorí La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina