Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Sant Miquel d’Eina
Art romànic
Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura…
Saorra
Saorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall mitjana del riu de Saorra, afluent per la dreta de la Tet, que neix al vessant septentrional del pic de la Mort de l’Escolà, al massís de Costabona, i que s’uneix al seu col·lector aigua amunt de Vilafranca de Conflent (la vall de Saorra o de Fullà comprèn la vall d’aquest riu, aigua avall de les Gorges de Pi o de Bardiner, amb els municipis de Saorra i Fullà).
El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten…
Sant Andreu, abans Santa Maria, d’Oleta
Art romànic
El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de…
Jaume Cascalls

Portalada dels Apòstols, obra de Jaume Cascalls, a la Seu Vella de Lleida
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Està documentat entre el 1341 i el 1377 Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà 1345, i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet Aquest encàrrec 1349, compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona Després 1369-73 la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…
Vernet
Vista parcial de Vernet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector septentrional del massís del Canigó, que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i la major part de la vall del riu de Sant Vicenç (on hi ha l’església de Sant Vicenç de Campllong), dominada per la pica del Canigó (2784 m alt).
Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…
riu Major
Riu
Afluent de la Tet per la dreta, format al vessant NW del Canigó pels rius de Cadí i de la Llipodera, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent); drena els termes de Vernet i de Cornellà de Conflent, i desemboca a Vilafranca de Conflent.
Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç
Sant Pere d’Olopte, abans Sant Feliu (Isòvol)
Art romànic
Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de consagració de la…
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes…
Els armaris
Art gòtic
Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina