Resultats de la cerca

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’…

Jugà al Club Bàsquet Adepaf de Figueres 1958-66 i, posteriorment, formà part de la seva junta directiva 1987-93, que presidí 1993-97 Fou nomenat històric del bàsquet català 1999

Fill de Ricard Pichot i Gironès , el 1946 la seva família s’establí a Sant Sebastià, on fou deixeble de Juan Núñez Fernández El 1964 s’installà a Cadaqués, on residí des d’aleshores Partí d’un postimpressionisme, però aviat canvià radicalment el seu estil i es dedicà a pintar composicions, allegories i éssers antropomorfs inspirats en el paisatge rocós del cap de Creus, influenciat pel surrealisme i per determinats corrents del barroc Exposà a Sant Sebastià, Bilbao, Lisboa, Madrid, París i Barcelona Des de mitjan anys seixanta una part important de la seva obra és exposada al Centro…

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador