Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Estrasburg, on més tard fou professor de medicina legal, disciplina que institucionalitzà a França Considerà la higiene com a favor d’utilitat pública en la prevenció de malalties Entre les seves obres es destaquen Traité du goître et du crétinisme 1789, Les lois éclairées par les sciences physiques, ou traité de médecine légale et d’hygiène publique 1798 i Leçons sur les épidemies et l’hygiène publique 1822-24

Destacà en el camp de la creació literària amb la novella ideològica Bélisaire 1763 i sobretot amb els Contes moraux 1761, gènere intermedi entre la novella i la narració èpica, alguns dels quals esdevingueren òperes còmiques Escriví la majoria d’articles literaris de l' Enciclopèdia reunits en La poétique française , 1763 i les Mémoires d’un père pour servir à l’instruction de ses enfants 1807

A la seva obra Traité de cristallographie géométrique et physique formulà una teoria original per a explicar les propietats òptiques dels cristalls

Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

Desplegà la major part de la seva activitat a Londres, on s’establí És considerat un innovador de l’escultura anglesa, per tal com hi introduí l’alè barroc Entre les seves obres cal esmentar la Tomba del duc d’Argyl i els retrats de WHogarth i GFHändel ambdós a la National Portrait Gallery de Londres

Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…

En una primera etapa del seu pensament, exemplificada en l' Economie libidinale 1974 proposa, partint de Freud, una relectura del marxisme, del qual destria els veritables elements innovadors, juntament amb la descripció del poder del capital, i dels elements encara hegelians i cristians La segona etapa del seu pensament s’obre amb La condition post-modèrne , probablement la primera i més valuosa descripció de la postmodernitat, definida com a moment de crisi i de deslegitimació dels valors a les societats més desenvolupades arran de la devaluació del que Lyotard anomena “grans relats” els…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…