Resultats de la cerca

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa

Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc

L’extensa monografia Le Léman , publicada en tres volums 1892, 1896 i 1905, una obra amb clara visió de síntesi ecològica, juntament amb el Manuel de Limnologie 1901, l’han convertit en l’iniciador de la limnologia moderna

Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829

Estudià a París amb Boieldieu i Cherubini Fou crític musical des del 1826 de “Le Journal des Débats”, i fundà 1827 “La Revue Musicale” Dirigí 1833-71 el conservatori de Brusselles i en féu un dels més importants d’Europa Hom consulta encara la seva Biographie universelle des musiciens 8 volums, 1833-44 i la seva Histoire générale de la musique 5 volums, 1869-76 Autor d’òperes, simfonies, etc, avui oblidades

Menà una joventut desordenada i acostumava a vestir de dona Fou sacerdot i abat de Saint-Seine Participà en l’ambaixada a Siam, i es retirà a escriure llibres edificants, un interessant Journal du voyage de Siam 1687 i unes Mémoires 1721 Hom li atribueix també la Histoire de la comtesse de Barres , sobre les seves aventures galants

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els ultrareialistes

Ja a setze anys escriví una memòria defensant que la llengua copta era una forma tardana de l’antiga llengua egípcia Sobre aquesta base, i treballant sobre els jeroglífics, l’any 1824 publicà el Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens, figuratif, idéographique et alphabétique , clau del desxiframent de l’escriptura egípcia antiga aconseguit, sobretot, gràcies a la famosa pedra de Rosetta , que produí una gran sensació i obrí la porta a l’estudi sistemàtic de l’egiptologia El mateix any fou nomenat director del museu egipci del Louvre, i el 1831 fou creada, especialment per a…

Construí l’església de Saint-Philippe-du-Roule, a París 1774-84, de planta basilical, prototip de l’església neoclàssica, i reconstruí el teatre de l’Odéon 1807, a París Autor del projecte de l’Arc de l’Étoile de París 1806

El 1742 fou nomenat administrador general de la Companyia d’Índies Durant la guerra de successió d’Àustria prengué Madràs als anglesos 1746, però fou derrotat per Clive a Trichinopoli