Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
Wilhelm Trübner
Pintura
Pintor alemany.
Educat a Munic, sentí, això no obstant, especial predilecció per la pintura francesa, des de GCoubert fins als impressionistes Recorregué Itàlia i els Països Baixos i, finalment, s’establí a Frankfurt, on sobresortí com a paisatgista Castell de Hemsbach , Neue Pinakotheke und Staatsgalerie Moderner Kunst, Munic
Georg Dertinger
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals
Karl-Otto Apel
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica
Hessen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, a la regió del Mittelgebirge, amb el massís esquistós Renà a l’W.
La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800,…
Bernhard Minetti
Teatre
Actor de teatre alemany.
Especialitzat en papers clàssics Shakespeare, Schiller, Lessing, Goethe, Kleist, el 1930 esdevingué famós pel seu Hamlet al teatre de Darmstadt, i després de la guerra continuà la seva carrera a Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf i Berlín, reconegut com un gran actor Thomas Bernhard li dedicà una obra Minetti 1976 com a homenatge
Pagès Editors
Editorial
Editorial fundada a Lleida el 1990 per l’editor Lluís Pagès i Marigot amb la finalitat de publicar llibres en català.
Ha configurat un catàleg de més de mil títols d’àmbits i interessos diversos narrativa, poesia, cultura popular, història, ensenyament, assaig, estudis literaris, etc Participa en diversos certàmens editorials internacionals, com Fira del llibre de Frankfurt, Liber Barcelona-Madrid i FIL Feria Internacional del Libro de Guadalajara, entre d'altres
Jerg Ratgeb
Pintura
Pintor alemany, eminentment retratista.
Treballà a Stuttgart, a Frankfurt i a Herrenberg A conseqüència d’un viatge a Itàlia vers el 1500, el seu estil sofrí una forta italianització La seva obra més important és el Retaule de Herrenberg 1519, Staatsgalerie, Stuttgart, amb escenes de la Passió, d’un fort realisme i una gran riquesa cromàtica
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg
ciutat d’Imperi
Història
Cadascuna de les ciutats de l’imperi romanogermànic que no reconeixien cap altra autoritat que la de l’emperador.
Des de començ del s XIII, havien de prestar jurament de fidelitat i d’obediència a l’emperador, fornir-li forces militars i pagar-li una contribució anual Reichssteuer Estaven representades a la dieta Reichstag , la qual abolí llur estatut el 1803, excepte per a Hamburg, Frankfurt del Main, Augsburg, Nuremberg, Lübeck i Bremen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina