Resultats de la cerca

És autor d’escultures de temàtica esportiva com Esportistes de la mar 1969 i Al patí a vela 1972, al port de Barcelona, o Clavileño 1970, a l’aeroport del Prat També són seus els monuments en honor als pilots Juan Manuel Fangio 1996 i Paco Bultó 2000, que realitzà per al Circuit de Catalunya de Montmeló

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de dos 1987 com a timoner Participà amb l’equip espanyol en el Campionat del Món 1983 i en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment

Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958

Començà jugant d’interior i després ho feu de defensa Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1932-35, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1934 i ascendí a segona divisió després d’assolir el títol de tercera Posteriorment passà a l’Esport Club Granollers 1935-37, 1940-41, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de primera categoria B 1936, el Badalona 1939-40, el Sabadell 1941-44 i el Martinenc 1944-46 Jugà dues vegades amb la selecció catalana i marcà un gol

Format al Club Natació Manresa, la temporada 1993-94 passà al Club Natació Catalunya Guanyà la Lliga 1994, 1998, la Copa del Rei 1994, 1997, la Copa d’Europa 1995 i la Supercopa d’Europa El 1997 fou tres vegades internacional amb la selecció estatal El 1993 rebé una menció honorífica de la federació catalana

Membre de la Unió Gracienca d’Escacs, es proclamà campió 1960, 1972 i subcampió 1962 de Catalunya

Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935

Adscrit al collegi català des de l’any 1953, s’inicià a les competicions comarcals de Girona Actuà durant dotze temporades a tercera divisió i dues a segona divisió, on arbitrà 20 partits Assolí la primera divisió 1968-71 i arbitrà 23 partits fins que es retirà

S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1974, i…