Resultats de la cerca

És autor d’escultures de temàtica esportiva com Esportistes de la mar 1969 i Al patí a vela 1972, al port de Barcelona, o Clavileño 1970, a l’aeroport del Prat També són seus els monuments en honor als pilots Juan Manuel Fangio 1996 i Paco Bultó 2000, que realitzà per al Circuit de Catalunya de Montmeló

Format al Club Natació Manresa, la temporada 1993-94 passà al Club Natació Catalunya Guanyà la Lliga 1994, 1998, la Copa del Rei 1994, 1997, la Copa d’Europa 1995 i la Supercopa d’Europa El 1997 fou tres vegades internacional amb la selecció estatal El 1993 rebé una menció honorífica de la federació catalana

Membre de la Unió Gracienca d’Escacs, es proclamà campió 1960, 1972 i subcampió 1962 de Catalunya

Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935

S’inicià el 1998 al Club Nàutic Cambrils en la classe optimist, en la qual competí fins el 2006 Destacà en laser 47, després de proclamar-se campió d’Espanya júnior 2006 i guanyà la Copa d’Espanya 2008 En aquesta mateixa classe també fou campió de Catalunya 2006 i subcampió 2007 Participà en la Copa d’Europa 2008, en el Mundial de J80 2009 i en diferents regates de creuers És instructor de vela

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Guanyà la Volta a Tarragona 2004 Fou professional amb el Catalunya-Àngel Mir 2005 i el Massi 2006

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

Jugava de mig ala i formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1941-43 i el Múrcia 1944-46, amb el qual ascendí a primera divisió