Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Joan Pedragosa i Domènec

Joan Pedragosa i Domènec
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dissenyador gràfic i escultor.
Estudià dibuix i estètica industrial Collaborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph MChavannes, a Lausana 1960-62 Membre fundador de Grafistes Agrupació FAD El 1962 s’installà definitivament a Barcelona, on obrí estudi propi Professor de grafisme a l’escola Massana 1965 i de mètodes de realització i de coneixement del volum a l’Escola Elisava 1968 El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció Fruit d’una constant evolució, inicià la…
August Puig i Bosch

August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…
Víctor Pérez i Pallarès
Pintura
Pintor.
Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…
concili de Basilea
Dissetè concili ecumènic, convocat per Martí V
per dur a terme la reforma de l’Església catòlica, resoldre el problema hussita
i unir les esglésies llatina i grega.
Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…
Joan Maria Tintoré Turull
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou campió de Catalunya de tennis de tercera categoria 1950 i universitari 1951 El 1949 entrà a la directiva del Reial Club Tennis de Barcelona-1899 RCTB, que presidí 1993-2008, i el 2009 en fou nomenat president honorari Fou directiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET en dues etapes 1974-85, 1994-2005 i formà part del comitè executiu 1981-90 de la Federació Internacional de Tennis ITF abans d’entrar en el comitè mundial el 1990 Des del 1985 presideix l’Internacional Tennis Club d’Espanya i, des del 1996, l’Associació de Clubs de Tennis Centenaris ACTC, amb seu a Lausana…
arxiu de cinema
Arxivística i biblioteconomia
Institució destinada a aplegar i conservar materials i obres cinematogràfiques.
La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la Cinémathèque…
Jesús López Cobos

Jesús López Cobos
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra castellà.
Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…
,
Tibor Varga
Música
Violinista i pedagog hongarès.
Fill d’un violinista professional que a causa d’un accident es dedicà a la construcció de violins, fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on es formà amb Leó Weiner Nen prodigi, a tretze anys realitzà els primers enregistraments discogràfics Durant la Segona Guerra Mundial estudià filosofia a la Universitat de Budapest El 1947 s’establí a Londres i fou professor de la Royal Academy of Music Dos anys més tard començà a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Detmold Alemanya, on el 1954 fundà una orquestra de cambra Tocà sovint amb directors com Leonard Bernstein,…
Philippe Jaccottet
Literatura francesa
Poeta i traductor suís, d’expressió francesa.
Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de…
Montserrat Gudiol i Corominas

Montserrat Gudiol
Pintura
Pintora.
Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’URSS i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina