Resultats de la cerca

Treballà amb WRamsay i ERutherford Féu investigacions atòmiques i descobrí el radiotori, el mesotori i, amb LMeitner, el protoactini Formulà, amb Strassmann, la teoria de la fissió de l’urani, per la qual rebé el premi Nobel de química el 1945

El 1915 fou nomenat director de l’oficina de pesos i de mesures de Sèvres Féu estudis sobre el termòmetre de mercuri, que codificà, i descobrí els aliatges invar i elinvar El 1920 fou distingit amb el premi Nobel de física

Investigà els fenòmens elèctrics que es presenten al cor El 1903 dissenyà i construí un instrument que permetia d’enregistrar, per primera vegada, electrocardiogrames amb precisió i claredat El 1924 li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina

Collaborador destacat de THMorgan, contribuí a la localització cromosòmica de molts gens, a la interpretació de malalties congènites, a l’obtenció de mutacions experimentals i, en definitiva, a la creació de la genètica moderna Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1946

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

Treballà en física nuclear, física biològica i física mèdica Fou un dels inventors del ciclotró, la qual cosa, juntament amb les investigacions sobre elements radioactius artificials, li valgué el premi Nobel de física el 1939 Participà en la fabricació de la bomba atòmica

Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919

Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921

Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924