Resultats de la cerca
Es mostren 1583 resultats
Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar
Història
Cinquè comte d’Adernò.
Fill de Joan de Montcada i d’Alagó Fou gran senescal, mestre justicier 1453-66 i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials 1458 Intervingué al Principat en afers de la Valld’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Valld’Aran 1438, per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols 1442…
Pere d’Espens
Història del dret
Jurista i comentador dels Usatges.
Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Valld’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França
baronia d’Abella
Geografia històrica
Baronia que comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronial i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.
La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Valld’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne
Cursa Cicloturista Aran-Comenges
Ciclisme
Cursa ciclista que recorre part de la Vall d’Aran i la regió occitana de la Gascunya.
Organitzada pel Club Ciclista Val d’Aran, sol coincidir amb la disputa de les etapes pirinenques del Tour de França Malgrat no tenir una periodicitat regular, el 2010 se n’havien dut a terme set edicions El recorregut s’inicia a Arties i finalitza al pla de Beret, i hi participen una mitjana de 150 ciclistes federats La cursa forma part del Circuit Ciclo Pirineus
bedoll pubescent

Bedoll pubescent
S. Rae (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboidal, entre altres característiques.
De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Valld’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc
consorci
Dret aragonès
Dret català
Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini, que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Valld’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores
conseller | consellera
Reunió de consellers de la Generalitat, presidida per Francesc Macià (15-IV-1931)
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Valld'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
Partit Democràtic Aranès
Partit polític
Partit fundat el 1983 amb l’objectiu de reivindicar i potenciar la personalitat de la Vall d’Aran.
Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa
síndic | síndica
refugi de Mulleres

Refugi d'emergència de Molières
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les valls de Salenques i de Benasc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina