Resultats de la cerca

Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia

El vaixell, registrat a les Bahames, propietat d’una societat liberiana i operat per una naviliera grega, anava carregat amb unes 77000 tones de fuel El vessament, d’unes 63000 tones, fou conseqüència del trencament d’un dels tancs per causes no aclarides Sis dies després del naufragi, durant els quals navegà a la deriva, el vaixell es partí en dos i s’enfonsà a uns 3800 metres de profunditat i a uns 250 km de la costa gallega Fins el dia 22, que començaren les tasques de segellament, continuà el vessament de petroli La zona marítima i litoral afectada comprengué des del nord de Portugal fins…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral

El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença 1398, i la de l’…

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després

Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns favors als…

Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del comte Borrell II…