Resultats de la cerca

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…

El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la nova…

Continuador de la tradició familiar, fundà la Banca Ponsa i Valls, que el 1920 feu suspensió de pagaments Formà part del moviment intellectual dels primers anys del segle XX, i publicà els seus primers assaigs periodístics i filològics en revistes com la La Ilustració Catalana o D’ací i d’allà , i com a poeta fou premiat en diferents certàmens dels Jocs Florals L’any 1906 participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana En fer fallida el banc, es dedicà a l’ensenyament i s’adherí a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1929 fou un dels fundadors del diari El Matí , del qual…

En fou elegit primer president Martí Roger En produir-se l’escissió del Centre Català 1887, la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís La seva tendència era socialment conservadora, però d’una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91 Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92 Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó El 1889 intervingué en la…

El 1922, durant la guerra del Marroc, estigué al cap d’una esquadrilla i, ascendit a capità 1924, dirigí el grup que protegí el desembarcament a Alhucemas 1925 L’any següent participà en la revolta de Cuatro Vientos Conspirà contra la monarquia el 1930 any que s’adherí a la francmaçoneria i féu d’enllaç amb el comitè republicà clandestí Durant la República 1935 s’afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista En esclatar la guerra de 1936-39 era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo, posà l’aviació al servei de la Generalitat i…

Coronel des del 1929, en produir-se l’ alçament militar del general Franco , del qual no tenia notícia, era cap de l’escola de gimnàstica de Toledo S'hi adherí i es tancà a l’alcàsser d’aquella ciutat —seu de l’Academia de Infantería— amb una guarnició integrada per guàrdies civils, i hi resistí 22 de juliol - 28 de setembre de 1936 fins que el general Varela obligà les forces republicanes a aixecar el setge Manà la divisió reforçada de Sòria El 1938 fou nomenat president del Consejo Nacional de Deportes des del 1941 Delegación Nacional de Deportes, a través del qual imposà la…

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta…

Inspirador i teoritzador del moviment futurista, en redactà el primer manifest el 1909 Escriptor en poesia i en prosa molt fecund, propugnà el trencament dels esquemes literaris tradicionals i de la sintaxi com a estructura fonamental de la llengua La seva obra, molt compromesa, s’inserí en l’actualitat dels esdeveniments polítics de la primeria del s XX Al Manifesto tecnico della letteratura futurista 1912, coincident amb la conquesta de Líbia pels italians, celebrà la guerra com “l’única higiene del món” i formulà un ideal estètic que s’expressava en les “folles escultures que la nostra…

Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…

Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records napolitans Dels…