Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Castell d’Olius
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…
Abella de la Conca

Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…
Ciutat medieval de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…
Sant Pere de Roda o de l’Esquerda (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de tramuntana Hom pot veure al fons la cara interior del mur de migjorn i més a primer terme el mur exterior de tramuntana, d’una alçària d’un metre aproximadament A desgrat de la seva ruïna, aquest temple deixa encara endevinar amb facilitat la seva estructura original G Llop Aquesta església es troba situada en el conjunt que forma el poblat medieval, del qual constitueix el centre La situació i el camí per arribar-hi són, doncs, els mateixos que hem indicat per al poblat JVV L’església de Sant Pere de Roda figura situada en el mapa del Servei…
Castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…
Santa Maria de Vallbona (Argelers)
Art romànic
Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i agafar a la dreta la carretera D-86 que mena vers…
Castell de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell, l’església i les altres edificacions que formaven l’antic poblat de Tamarit ECSA - J Todó El castell de Tamarit és situat a la costa, en un petit promontori rocallós, prop de la desembocadura del riu Gaià El castell és la part més vistent de tot el conjunt, integrat, a més, per una església i altres vestigis de cases pertanyents a l’antic poble d’origen medieval, avui despoblat a causa de la manca de salubritat del lloc, pròxim als aiguamolls de la desembocadura Tot el conjunt era envoltat antigament per un clos murat Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546…
Ocupació i organització del territori de Lleida als segles XII-XIII
Art romànic
Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…