Resultats de la cerca
Es mostren 1287 resultats
La presidenta de l’AMI renuncia al càrrec
Neus Lloveras, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència des del 2017, anuncia la renúncia al càrrec, que fa efectiva l’endemà El 15 de març l’Assemblea de l’AMI elegeix nou president, Josep Maria Cervera, alcalde de Port de la Selva
Josep Francesc d’Alòs i de Rius
Història
Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver, fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI
Marià Borrell i Miralpeix
Història
Industrial i polític.
Fou un dels socis de la fàbrica Bonaplata, que installà a Barcelona la primera màquina de vapor per a usos industrials 1831 Milità en el partit progressista i formà part de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona de 1835 fou alcalde de Barcelona el 1836
Josep Maria Mas i Casas
Literatura catalana
Escriptor.
Edità, a la seva ciutat nadiua, “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” Alcalde de Manresa 1869, publicà, entre altres estudis de divulgació, els erudits Ensayos históricos sobre Manresa 1836 i 1882 i Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa 1837
Josep de Navarrete i Bergadà
Història
Polític.
Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900
Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias
Política
Polític.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la…
Marià Fuster i Fuster
Pintura
Pintor.
Establert a Barcelona, on fou tinent d’alcalde, collaborà decisivament amb Rius i Taulet en l’empresa de l’Exposició Universal del 1888 Fundador del Centre d’Aquarellistes 1880, que esdevingué el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president, molts anys Publicà treballs sobre l’aquarella
Antoni Comas i Baldellou
Política
Economista i polític.
Dins de Convergència Democràtica de Catalunya ocupà des del 1981 diversos càrrecs Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions 1979, 1983 i 1987, fou tinent d’alcalde de Finances 1979-1981 Des del 1988 és conseller de benestar social de la Generalitat de Catalunya
Josep Jové i Surroca
Història
Política
Polític, de formació autodidàctica.
Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina