Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
serra del Reconco
Serra
Massís muntanyós de l’Alcoià, que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar, que culmina a 1 206 m alt..
el Bovar
Partida
Partida del municipi de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre la penya de la Blasca i el Vinalopó, al límit amb el terme de Beneixama.
el Poblet dels Ferrers
Caseria
Caseria del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), al SW de la vila, prop del límit amb el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
penya de la Blasca
Cim
Cim (1 119 m alt.) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar, dins el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
cabeç del Quarter
Cim
Cim (1 035 m) de la serra ( serra del Quarter
) que separa la vall i terme d’Ibi (Alcoià) de la foia de Xixona (Alacantí).
la Marjal
Caseria
Partida
Caseria i partida del municipi de Banyeres de Mariola (Alcoià), prop de la riera de la Marjal, afluent de capçalera del Vinalopó per la dreta.
Mariola
Caseria
Caseria (53 h diss [1970]) del municipi d’Alcoi (Alcoià), a 6,5 km de la ciutat, als vessants meridionals de la serra de Mariola.
barranc del Cint
Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola (Alcoià) i conflueix amb el riu d’Alcoi dins la ciutat d’Alcoi.
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…