Resultats de la cerca

A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’…

Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i…

És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat Conserva restes del paviment de mosaic i de l’altar Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada als segles V-VI

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745

Contractà 1420 amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic acabat el 1427 Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que feu construir a la mateixa seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre

Situació Vista aèria del santuari, que forma un conjunt amb els vestigis de l’antic castell homònim TAVISA Santuari marià situat a 930 m d’altitud, a sobre d’un penyal singular que li dóna el nom, que culmina el massís de Rocacorba És accessible per una pista llarga i costeruda des de Canet d’Adri, però avui dia té un accés més fàcil, per a vehicles, que surt de Banyoles i Porqueres, per la carretera de Pujarnol i després segueix per la pista, en bona part asfaltada, que condueix als repetidors de televisió situats al puig proper al santuari Mapa 1 38-12295 Situació 31TDG743575 APF Història…

Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942

Després de mig millenni de vida feia un niu d’herbes aromàtiques i hi calava foc De la cendra naixia un nou fènix, el qual anava al temple d’Heliòpolis, a Egipte, i, segons una versió del mite, hi portava les restes per oferir-les a l’altar del sol Representava l’ànima del sol i també el començament de l’any nou

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música