Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Félix Gordón Ordás
Veterinària
Política
Polític i veterinari castellà.
Afiliat al partit radical, fou un dels fundadors del Partido Radical Socialista Español i ministre d’indústria i comerç en el govern Martínez Barrio 1933 Ambaixador a Mèxic i a Cuba durant la Guerra Civil 1936-39, ocupà després el càrrec de president del consell de govern de la República Espanyola a l’exili 1951-60
Pedro Gómez Labrador
Història
Diplomàtic extremeny, comte de Labrador.
Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme
Antonio del Giudice
Història
Diplomàtic.
Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
José Antolínez y Sarabia
José Antolínez Immaculada Concepció
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de Francisco Rizi i un dels millors representants de l’escola de Madrid de la segona meitat del s XVII.
Aconseguí una nova interpretació barroca dins el tipus d’Immaculada museus de Sevilla i Barcelona, Museo del Prado, pinacoteca de Munic Es preocupà dels problemes de la perspectiva aèria en les seves composicions i conreà el retrat Ambaixador Lerche, 1662, Copenhaguen, el tema mitològic Educació de Bacus, Madrid i els temes populars Venedor de quadres, pinacoteca de Munic
Antoni Queixal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae
Pedro José Pidal
Història
Política
Polític i escriptor asturià.
Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval
Mateu de Malferit
Història
Política
Diplomàtic i funcionari reial.
Jurista Ciutadà de Mallorca Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó prop del duc de Milà i de la república de Siena El 1442, conquerida Nàpols, en fou nomenat regent Fou un dels caps de la facció oligàrquica de la ciutat de Mallorca Escriví, sembla, uns comentaris a l’art lulliana i el tractat De temporibus , en el qual lloava Ramon Llull
Domènico Caracciolo
Història
Política
Polític napolità.
Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785
Wilhelm von Faupel
Història
Militar
Política
Militar i polític alemany.
En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina