Resultats de la cerca

Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…

La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet

Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art

Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per encàrrecs reials…

La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània

La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…

Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…

Separada de la resta de Pèrsia per les serralades de l’Elburz, mantingué una gran autonomia respecte als àrabs segles VII-IX hom hi continuà l’antiga religió i s’hi parlava el pahlavi Fins i tot un oficial alida hi fundà la dinastia dels ziyarites segles X-XII, que pretengué de restaurar l’imperi sassànida, bé que només pogué mantenir-se autònoma respecte als samànides, els gaznèvides i els seljúcides

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures