Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l…
El Parlament Europeu demana retirar el Pla Hidrològic de l’Ebre
En un informe elaborat per la delegació d’eurodiputats que el 8 de febrer van visitar el delta de l’Ebre, la cambra demana al Govern espanyol que retiri el Pla Hidrològic de l’Ebre perquè no compleix amb els cabals mínims que garanteixen la sostenibilitat del Delta Tot i que l’informe, aprovat pel Comitè de Peticions per 22 vots a favor i 9 en contra, no és vinculant, el Parlament insta el Govern espanyol que presenti una nova proposta Una setmana abans de la presentació de l’informe i coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient 5 de juny, la Plataforma en Defensa de l’Ebre es…
Últimes rebaixes d’hivern a Catalunya
Els establiments comercials de Catalunya inauguren la darrera temporada de rebaixes abans de la liberalització prevista en el projecte de llei aprovat pel Govern de la Generalitat La nova normativa deixa l’elecció del període de rebaixes en mans dels comerciants i es convertirà en una recomanació en comptes d’una imposició La nova llei catalana també incideix en l’ampliació dels horaris comercials augmenta de 72 a 75 les hores d’obertura setmanal, tot i que la normativa estatal les fixa en 90, cosa que pot originar un conflicte amb el Govern espanyol, que exigeix la…
Figuerola d’Orcau

Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa
Dret balear
Projecte de llei de règim d’autonomia sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
.
Aquest avantprojecte fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma els dies 20, 21, 22 i 23 de juliol de 1931 Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics amb l’única excepció del Partit Republicà Federal restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat…
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien l’ISA…
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…
oganessó
Química
Element químic sintètic i radioactiu de nombre atòmic 118, aprovat per la IUPAC el desembre del 2015.
Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian
Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines
Partit polític
Partit comarcal sorgit a Girona l’1 d’agost de 1923 com a resultat de la coordinació del Comitè comarcal de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR] de l’Alt Empordà, del Comitè comarcal de la UFNR del Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona, en la via de refer el Partit Republicà Federal Nacionalista Català.
El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i direcció…
serra de l’Obac

Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina