Resultats de la cerca

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Signà amb el segon cognom Format a Godella, on fou deixeble de J Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid 1951 Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’Estat espanyol i dels EUA i obtingué diversos premis Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Fou especialment actiu entre el 1752 i el 1792 El 1787 fou fet director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia Sobresortí com a retratista retrats del comte de Floridablanca, de Baltasar Lapuente, del marquès de Cogolludo, etc Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella Múrcia

Catedràtic a les universitats d’Oviedo, Saragossa i Madrid, exercí també diversos càrrecs públics Fundà societats en règim de cooperativa com la Mutualidad en el Fomento de las Artes Fou l’iniciador del cens de la població espanyola a Amèrica Escriví Tratado elemental de estadística 1873, El movimiento cooperativo 1890, Tratado de hacienda pública y examen de la española 1900

Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo

Desenvolupà quasi tota la seva activitat a Sevilla collaborà en la construcció del cadafal de Felip II 1598 i en les obres Resurrecció església de Santa Ana, Sevilla, Mort de Sant Hermenegild i escenes de la Vida de sant Pere Nolasc Museo de Bellas Artes, Sevilla El 1603 anà a Mèxic, on deixà algunes obres Sant Miquel , Academia de San Carlos, Mèxic

Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856

Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales

La seva millor obra és El pasajero 1617, recull de notícies sobre la vida i els costums de l’època, a més de les opinions personals sobre crítica literària, l’amor, les dones, la vida universitària, la situació social, etc Escriví també una mena d’enciclopèdia, Plaza universal de todas las ciencias y artes 1615 i la novella pastoral La constante Amarilis 1609