Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent de Terra Alta.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de S a N i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp
Vilarnau
Parròquia
Antic lloc del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), on hi havia l’antiga parròquia de Sant Cristòfol.
Avui no en resta cap vestigi, ni tampoc del castell de Vilarnau de Dalt o Sobirà 1322 i 1375 que posseïa la família Vilarnau, vassalls dels Canet També hi ha documentat un lloc dit Vilarnau d’Avall 1359
celada
Militar
Casc hemisfèric, que cobreix tot el cap i la nuca i que, per davant, de vegades arriba arran dels ulls i deixa el rostre descobert.
Quan arriba més avall del ulls porta vista en forma d’escletxa horitzontal Sovint va proveïda d’una careta mòbil, que hom pot alçar, i pot anar combinada amb una bavera fixada a la part superior de la cuirassa
la Rovira de Baix
Masia
Masia del municipi de Borredà (Berguedà).
Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella
vall de Sant Joan
Vall
Curs fluvial del municipi de Flix (Ribera d’Ebre).
Continuació de la vall de Miarnau, rep aquest nom, aigua avall del mas de Jaume Tarragó, entre les serres dels Masos de Flix i de les Vallfenoses Discorre en direcció S, per desguassar a l’Ebre, al toll de Sebes
riu de Beget
Riu
Riu del Ripollès i de la Garrotxa, format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del Torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).
Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix i forma el Llierca
Setla dels Llocs
Poble
Poble i cap del municipi dels Poblets (Marina Alta) al qual, el 1971, fou annexat el de Miraflor.
Es troba a l’esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609
puput

Puput
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de 28 cm, que és de color bru rosat, té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans
el Bancell
Masia
Gran masia del terme municipal de Guixers (Solsonès).
És situada a 975 m d’altitud, prop de la capella de Sant Josep i del pont de Llinars, sobre l’aigua d’Ora més avall d’aquest pont hi ha el molí del Bancell , on s’inicia l’estret de Valielles
l’Aiguamòg
Riu
Riu de la Vall d’Aran (municipi de Salardú) que aflueix per l’esquerra al riu de Ruda, poc abans d’arribar a Tredòs.
És alimentat pels 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la riera d’Aiguamòg , a l’indret conegut com a Aigüestortes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina