Resultats de la cerca

Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear   Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull…

Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals…

Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana, fou un dels organitzadors del partit republicà federal a Inca en 1868-70 Posteriorment, des de Palma, encapçalà una escissió intransigent, i fundà i dirigí El Cantón Balear 1873-74 Sota la Restauració, fundà el moviment obrerista, republicà i mutualista Unión Obrera Balear 1881-86 i en fou president, així com el director del seu òrgan de premsa, d’igual denominació 1882-86 Cap a la fi del segle intentà la reconstitució del moviment i féu aparèixer La Voz del Pueblo 1893 Influït pel pensament social reformista d’Ubaldo…

Les seves colleccions més importants foren la “ Biblioteca Les Illes d’Or ” i “ Els Treballs i els dies ”, de cultura baleàrica la “ Biblioteca Raixa ”, de prosa, i “Balenguera”, de poesia, oberta a tots els Països Catalans Ha publicat l’extens Diccionari català-valencià-balear i les Rondaies mallorquines d’Antoni M Alcover Dirigida per Francesc de B Moll fins a la seva mort, en collaboració amb els seus fills Aina i Francesc, i amb Josep M Llompart, fou l’única editorial de les Illes que aconseguí una llarga continuïtat i un catàleg considerable A més de les sèries en català,…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…

Llicenciada en econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, el 1990 fou elegida diputada al Parlament balear pel PP El 1995 fou designada portaveu del grup parlamentari, i també fou secretària de la junta insular del partit 1995-99 Continuà essent diputada fins el 2003, any que esdevingué regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Inca Elegida diputada al Congrés, el 2004 passà a ser la portaveu adjunta del grup popular al Parlament estatal El 2011 deixà el Congrés i, en aconseguir el PP majoria absoluta en les eleccions per al Consell de Mallorca, passà a presidir…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo Balear…

L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó, Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al…

Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita  El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…