Resultats de la cerca

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada en aquell…

Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm

Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus

En aquesta cala hom ha construït un poble d’estiueig inspirat en l’arquitectura popular a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Corsini, que s’inspirà en el caseriu de Torret, molt aprop de Sant Lluís Tanmateix, la idea original fou de l’aparellador menorquí Antoni Sintes, que hi treballava a l’estudi d’arquitectura esmentat Durant la dècada del 1960 es posà en marxa aquest poblat turístic que és un dels llocs més visitats de l’illa

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Envaí Ossory 983 el 1002 li fou reconegut el títol de rei d’Irlanda Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l’aliança del sobirà d’aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d’Argent Brian els derrotà a Glenn-Máma 999 i en la decisiva batalla de Clontarf 1014 Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l’assassinà Els seus descendents constituïren l’estirp dels O'Brien

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol