Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
Matthias Goerne
Música
Baríton alemany.
Estudià amb Hans-Joachim Beyer, Dietrich Fischer-Dieskau i Elisabeth Schwarzkopf Posseïdor d’un ampli repertori, que abasta des de la música barroca fins a la creació contemporània, gaudeix d’una enorme reputació internacional com a liederista , en particular de les obres de Schubert i també de Schumann, Brahms, Mahler i Wolf El 1997 féu el seu debut escènic al Festival de Salzburg interpretant el Papageno de La flauta màgica , i dos anys després obtingué un gran èxit a l’Òpera de Zuric amb Wozzeck Ha cantat sovint al festival d’estiu Schubertíada de Vilabertran
Museu Abelló
Museu
Museu que obrí les seves portes el 1999 a Mollet del Vallès amb els fons de l’artista i col·leccionista Joan Abelló.
Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Jean-Henri d’ Anglebert
Música
Compositor, organista i clavecinista francès.
Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca
Paul Müller-Zürich
Música
Compositor suís.
Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals
Luis Rosales
Literatura
Poeta castellà, de la Generació del 36.
Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española
Narcís Collell
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia
Francesc Ramon Gonçales
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, aplec de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions aplegades al llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, R i Sansano, G 1989, p 247-265 Vegeu bibliografia
neoclassicisme
Música
Moviment musical desenvolupat en el període situat entre el 1918 i el 1939.
Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment
Diego Martínez y Ponce de Urana
Arquitectura
Arquitecte.
Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina