Resultats de la cerca

Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10

Ala tancada formada al Futbol Sala Gironella, debutà amb el primer equip a divisió d’honor la temporada 2006 i hi jugà durant tres temporades Guanyà la Copa Catalunya 2007 i fou escollida millor jugadora de la final Posteriorment fitxà pel Castelldefels Club Futbol Sala 2009-10 i la temporada següent pel Rubí Futbol Sala, amb el qual guanyà el títol de divisió de plata 2011 i ascendí a divisió d’honor Amb la selecció catalana es proclamà campiona del món 2008

Començà al Club Tennis Taula Bagà i fou campiona d’Espanya infantil, juvenil i sub-21 Posteriorment jugà al Cartagena, al Club Tennis Taula Vic i al Valladolid En categoria absoluta, es proclamà tres cops campiona d’Espanya d’individual 1997, 1998, 2000, dos de dobles 1997, 1999, dos de mixtos 1996, 1996 i dos per equips 1996, 1997 Amb el Bagà guanyà les dues Lligues de la història del club 1995, 1996 Fou quatre cops campiona catalana d’individual 1995, 1996, 1998, 1999, tres per equips 1996, 1997, 1998 i dos de mixtos 1995, 1996 Participà en tres Campionats del Món 1995, 1997, 2000 i quatre…

Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona  2010-2014, ha estat vicepresident de la…

Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó

Ingressà al monestir de Poblet  el 1958 i hi fou ordenat de sacerdot el 1967 Estudià teologia i litúrgia a Roma, i del 1970 al 1998 fou abat de Poblet, anys en què duguè a terme importants obres de restauració del monestir cimbori, torres de les armes i de Sant Esteve, cambres reials, etc N'impulsà tambè la renovació i catalogació de la biblioteca El 1980 el president Josep Tarradellas  li confià el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni de la comunitat de Poblet, donà lloc a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Membre del sínode de l’orde cistercenc, vetllà pel manteniment de la…

Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat