Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard, antic abat de…
el País de Salt
Comarca del Llenguadoc, situada entre el Donasà al S, la Fenolleda a l’E, el Rasès al NE, i el País de Foix al NE i W.
Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al segle IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al segle XII El 1258 fou un dels…
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú…
castell de Curull
Castell
Antic castell, del terme de Sant Pere de Torelló (Osona), situat en un cim (1.302 m) del vesant de la serra de Curull
. Actualment en ruïnes.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú els castlans es cognomenaren Curull s XII
gelós
Literatura
En la poesia trobadoresca, marit engelosit per l’amor entre la seva muller i el trobador.
Sempre és escarnit i sovint enganyat, com al Castia gilós, de Ramon Vidal de Besalú
Sant Quintí d’en Bas
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre.
És esmentada ja el 998 com a possessió de l’església de Sant Genís de Besalú
Fares
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), a la dreta del Fluvià, prop de l’aiguabarreig amb el Ser.
És esmentat ja el 996 L’església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també…
Ossinyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, aigua avall del Mor.
Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú
Canelles
Poble
Poble del municipi de Navata (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià.
L’antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina