Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
coma de Burg
La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els…
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més…
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
apagallums
Apagallums
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet gros, de la família de les agaricàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de color grisenc o bru, de barret primerament ovoide i després estès i amb un mamelló al mig, guarnit d’esquames esfilagarsades, i de cama llarga, amb faixes fosques en ziga-zaga, i engruixida a la base, proveïda d’un anell fàcilment mòbil.
Es fa sobretot en boscs, sobre sòls flonjos i àcids Els exemplars joves són de gust excellent
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
llenega
Llenegues
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, que té el barret d’un bru olivaci i viscós i és de làmines blanques, espaiades i gruixudes.
Es fa en boscs, sobretot de pins Excellent bolet comestible, és un dels més apreciats pels boletaires
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
moixera nana
Moixera nana
Muriel Bendel (CC BY-NC)
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses, disposades en corimbes, i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat.
Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, a l’estatge subalpí dels Pirineus