Resultats de la cerca

A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…

Germà de Pere Caro i Maça de Liçana Fou ajudant del duc de Crillon durant l’atac a Menorca 1781 i es distingí al setge de Maó Participà també 1782 en l’intent de conquesta de Gibraltar Ascendit a tinent general, era capità general de Galícia en declarar-se la Guerra Gran 1793, en la qual participà atacant els francesos des de Guipúscoa i Navarra És famosa la seva intervenció a Château-Pignon, on, malalt de gota, es féu dur al camp de batalla en llitera Davant el vigorós atac francès proposà un canvi en les operacions que fou rebutjat pel govern de Madrid, fet que el decidí a…

Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella la Nova 1894…

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…

Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…

La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme

Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la comandància…

Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat

Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya, de la qual fou capità general diverses…