Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
areng a l’holandesa
Alimentació
Areng immadur de gust característic que s’elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees.
És una preparació típica dels Països Baixos
lliurea
Zoologia
Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.
La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d’una lliurea…
tub de Malpighi
Anatomia animal
Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).
Aquest conjunt de tubs llargs recull els líquids de rebuig del cos i els vessa al començament de l’intestí posterior les excrecions finals surten amb els excrements
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà
cadència
Lingüística i sociolingüística
Distribució i combinació d’accents i de mots que donen el ritme característic de cada idioma.
En l’entonació és la manera de cloure els fragments melòdics de la frase La cadència d’enunciació té la terminació greu, baixant per sota la línia general de la frase El fenomen de cadència expressa la terminació absoluta d’una frase enunciativa Quan la terminació no és absoluta, apareixen quatre formes, cadascuna amb una determinada funció expressiva l' anticadència és el final agut d’un fragment, constitueix la fi de la branca tensiva i pren especial relleu en el predicatiu i en l’oposició de conceptes la semicadència , terminació descendent, menys greu que la cadència, expressa l’…
atmosfera de Rayleigh
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que no conté núvols ni partícules aerosols i, per tant, la dispersió de la llum solar es produeix només per les molècules dels gasos que formen l’aire.
Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau
principi de Baer
Biologia
Llei biogenètica formulada per Karl Ernst von Baer, segons la qual en el desenvolupament d’un organisme els caràcters generals i no especialitzats apareixen abans dels particulars i especialitzats.
Així, en el desenvolupament d’un vertebrat apareix abans el tub digestiu el qual existeix ja en animals més primitius que el notocordi, el qual és característic dels vertebrats semblantment apareix abans l’epiteli intestinal que l’epiteli glandular
cruixidell

Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
sprechgesang
Música
Terme alemany, traduïble per «cant parlat», que designa un tipus d’interpretació vocal en la qual hom duu a terme una síntesi de cant i recitació.
Fou emprat per primer cop per EHumperdinck i posteriorment es convertí en un procediment característic de l’escola de Viena, en particular de Schönberg en el seu Pierrot Lunaire i d’ABerg en Wozzek i Lulu És anomenat també sprechstimme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina