Resultats de la cerca

Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973 El seu debut com a professional fou l’any 1978 Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest últim des de la seva fundació a Alacant el 1980 Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000

Professional entre el 1932 i el 1936, l’any del seu debut aconseguí la tercera posició a la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1933 s’incorporà a l’equip del Bestetti i fou el primer ciclista espanyol, juntament amb Vicente Trueba, que finalitzà un Giro d’Itàlia 1933 El 1935 prengué part a la primera Vuelta Ciclista a Espanya Guanyà una etapa de la Vuelta a Ponferrada 1933, una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya 1934 i el Trofeu Masferrer 1934, i fou tercer en la Tarragona – Madrid 1936

Membre de la Unió Ciclista La Salut, el 1982 n’esdevingué director dels equips amateurs Fou president de la Penya Ciclista Poblenou 1982-90 La temporada 1983 fou director de l’equip juvenil de la PC Poblenou i la UC La Salut L’any següent dirigí l’equip juvenil de la Unió Esportiva de Sants, càrrec que compaginà amb la tasca de seleccionador català per a amateurs i juvenils, en una època que també exercí de seleccionador de ciclisme femení fins el 1992 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou tècnic de ciclisme Fou president del Club Ciclista…

Començà a competir amb el Club Ciclista Barcelonès Fou campió d’Espanya amateur 1952 Accedí a la categoria professional 1954-57 defensant els colors de l’Espanyol RCE Mobylette Posteriorment dirigí els equips Radsa Moedano i Cirsa amb el Club Ciclista Sant Llorenç de Terrassa, Riera Marsà, Àngel Mir del Club Ciclista Palafrugell i el Nova Gestió 2000

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi…

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una…

S’inicià al Club Martorell Bike el 1993 practicant bicicleta tot terreny Dos anys després arrencà com a ciclista de carretera al Club Ciclista Sant Boi 1995-98 El 1999 guanyà l’Escalada a Montjuïc L’any 2000 entrà al Caja Rural i assolí diferents convocatòries per la selecció espanyola fou tercer al Gran Premi Liberazione italià i tercer a la Copa d’Espanya Una temporada més tard fou segon al Campionat d’Espanya de fons i competí al Campionat del Món Fou professional les temporades 2005 i 2006 amb l’equip Kaiku El 2002 fou tercer als Campionats d’Espanya de ciclocròs…

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí…

Competí amb la Penya Ciclista Colomina i l’Agrupació Ciclista el Prat Guanyà quatre Campionats d’Espanya, un de fons en categoria juvenil i tres de persecució per equips com a amateur El 1992 entrà a la Societat Ciclista Ilerdense, que presideix des del 2006, i tornà a competir com a veterà Organitzà la Volta a Lleida de veterans, el Critèrium de pista i diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs, i creà un equip d’elit Parallelament fou vicepresident de l’Associació Ciclista Terres de Ponent, des d’on muntà la Volta a les Terres de…