Resultats de la cerca

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Es presenta al palau de la Generalitat de Barcelona el servei Catalunya en línia, la versió informàtica que permet consultar la Gran Enciclopèdia Catalana a través d’Internet en canvi d’una quota anual El servei també dóna accés al Diccionari de la llengua catalana, i de manera progressiva anirà incorporant altres obres del grup, com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya A part de The New Encyclopaedia Britannica, és l’única enciclopèdia que es pot visualitzar sencera a través de la xarxa

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Fundà l’Associació Tradicions i Costums Cap de Creus – Serra de Rodes 1995, que inclou les societats de caçadors de la zona, i l’Associació Comarcal de Caça de l’Alt Empordà 1996, que presidí fins el 1997, any que fou elegit president de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona Impulsà el projecte de radiotransmissors exclusius per als caçadors de Catalunya i l’edició de la revista La Geneta També presidí la Federació Catalana de Caça 2002-05

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

La Generalitat de Catalunya declara el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal bé d’interès nacional La institució inclou les colleccions de l’antic Museu Diocesà, el fons d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el tresor de la catedral de Lleida La declaració coincideix amb el litigi sobre el retorn de les obres del monestir de Sixena que reclama Aragó Al juliol, el Govern català havia aprovat el trasllat de 53 peces d’aquest museu a la localitat de Sixena

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

Centre comarcal, amb indústries alimentàries i de material de construcció Fortalesa de Navarra a la frontera d’Aragó, passà a aquest regne al temps de Ramir I d’Aragó 1054 És remarcable l’església romànica de Santa María la Real el 1132 fou donada als hospitalers, de tres naus, amb una portalada ornada amb escultures, de la fi del s XII, obra del mestre Llogari i del mestre de Sant Joan de la Penya La torre, octogonal, és gòtica Hi ha també notables edificis d’altres èpoques

La capital comarcal és Ribadavia Comprèn el sector de la vall mitjana del Miño a la confluència amb l’Avia La pluviositat és abundant El poblament és de caràcter dispers i està ocupat principalment en l’agricultura minifundista i la ramaderia Són famosos els seus vins, que en porten el nom, àcids, una mica aspres, daurats, d’un to marró els blancs i amb molta capa i bastant cos tanins els negres Tenen bastant diòxid de carboni i la graduació sol ésser relativament baixa