Resultats de la cerca

Membre de l’Assemblea legislativa, de la Convenció i del primer Comitè de Salvació Pública 1793, establí el Grand Livre de la Dette Publique Provocà la primera votació contrària a Robespierre, però Tallien l’acusà de malversació i fou exclòs del Comitè Retirat vint anys de la política, fou membre de la cambra napoleònica dels Cent Dies S'exilià a Bèlgica

Entrà al Comitè Olímpic Espanyol COE l’any 1989 i al Comitè Olímpic Internacional COI com a representant d’Espanya l’any 2001 El 2012 fou escollit membre de la comissió executiva del COI i fou membre de la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi 2014 Des de l’any 2000 també és vicepresident de la Unió Internacional de Pentatló Modern

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

S’integrà a la disciplina del Club Beisbol Viladecans el 1952 Fou jugador, delegat i posteriorment entrenador El 1964 fou nomenat president del club, càrrec que ocupà fins el 1974 Creà els equips infantils Peques Viladecanenses i Grup Escolar Àngela Roca Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona categoria 1964, 1967 El 1975 assumí la presidència del Comitè Infantil de la Federació Catalana de Beisbol, el mateix càrrec que assumí el 1982 a la Federació Espanyola de Beisbol El 1976, però, ja havia ingressat a la federació espanyola com a membre del Comitè de Competició Des del 1983…

Entre els anys 1942 i 1966 formà part de la junta directiva del RCD Espanyol, del qual fou màxim responsable de la secció d’hoquei durant quatre anys Durant nou anys fou tresorer a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge i impulsà, juntament amb Joan Antoni Samaranch, el canvi del disc per la bola amb què es juga actualment Des del 1954 fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, creada aquell mateix any com a escissió de la Federació d’Hoquei També en fou el president 1968-72 D’altra banda, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona 1955…

Fou el primer intent reeixit, al s XX, de reunió dels diferents grups anarquistes existents al país Dominat en part el seu comitè de relacions per membres del grup Los Solidarios Francisco Ascaso, Aurelio Fernández i B Durruti, la Federació fou implicada en la majoria dels atemptats i atracaments de 1923-24 Posteriorment, sense un funcionament regular, mantingué un comitè nacional, que participà en la fundació de la FAI, el 1927

Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939

Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993, segon…

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren desestimades…