Resultats de la cerca

D’origen camperol, s’inicià molt tard en la literatura, amb la novella Rudens vakarą ‘L’última tardor’, 1894, i continuà amb Petras Kurmelis 1898, Sučiuptas velnias ‘El diable atrapat’, 1898 i Prie dvaro ‘Al bé’, 1902, entre d’altres, escrites en una saborosa llengua popular i amb un estil realista, intuïtiu, amb què descriu la vida rural del seu país

Ensenyà literatura francesa als EUA, on es naturalitzà i on residí El 1980 fou la primera dona elegida membre de l’Académie Française A més d’una esplèndida tasca com a traductora Virginia Woolf, HJames, KKavafis, etc, ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig i sobretot la narració i la novella Alexis ou le traité du vain combat 1929, Le coup de grâce 1931, Mémoires d’Hadrien 1951, L’oeuvre au noir 1968, Souvenirs pieux 1974, Anna soror 1981, Comme l’eau qui coule 1982, etc

De la seva prolífica obra, a cavall entre el realisme i el subjectivisme, cal esmentar Pimeänpirtin hävitys ‘La destrucció de Pimeänpirtin’, 1901, Elämän kasvot ‘La cara de la vida, 1916, Silmä yössä ‘L’ull de la nit’, 1917, Kurjet ‘Les grues’, 1919 i Kirkonkello ‘La campana’, 1922, aquestes dues darreres novelles d’un marcat accent patriòtic

De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble

Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època

El 1970 creà un grup teatral amb l’objecte de fomentar el desvetllament de la consciència occitana Atreta per la cançó catalana, el 1976 es traslladà a Barcelona, on enregistrà el primer disc, Cançons d’amor e de tèrra El 1985 enregistrà en castellà, Pirata de mar y cielo , sobre poemes de R Alberti

Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc

La dramàtica vida que visqué, amb experiències a la presó, fou l’argument de tres novelles autobiogràfiques escrites amb un estil molt directe La cavale 1965, L’astragale 1966 i La traversière 1966 Pòstumament es publicaren Lettres à Julien 1971 i Biftons de la vie de prison 1977

Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle était 1976, Le…