Resultats de la cerca

S'obté a partir de considerar els tipus que ofereixen determinats bancs i caixes d’estalvi Té l’avantatge que es tracta d’un índex força estable L' índex CECA és una variant que només té en compte els tipus de les caixes més importants

Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat

Aquesta definició es fonamenta en el supòsit que les activitats econòmiques dirigides al mercat interior depenen de les activitats que exporten productes o serveis La mesura més elemental utilitzada és la de considerar el sector i de la regió h com a bàsic quan

definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet

L’anomenat clic, fonema típic d’algunes llengües africanes, pertany genèricament a aquesta mena d’articulació El català no presenta mai sons avulsius fonemàtics, però així caldria considerar els sons que es produeixen en arriar un cavall, en mostrar desgrat o en fer una besada

Químicament és un carotè, amb una molècula simètrica de 40 àtoms de carboni, que hom pot considerar constituïda per vuit unitats d’isoprè o per dos diterpens, sovint molt semblants o idèntics, amb els isoprens terminals units pels extrems no conté cap anell de ionona

Normalment, hom sol considerar les fraccions corresponents a l’arena grossa de 2 a 0,2 mm, a l’arena fina de 0,2 a 0,02 mm, al llim de 0,2 a 0,002 mm i a l’argila menys de 0,002 mm

Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

Hom coneix poques dades de la seva vida, bé que hi ha qui l’ha situat a la cort d’Innocenci III El seu pensament davidisme el portà a considerar l’ésser com a unitat indivisible i indiferenciada Aquest panteisme fou rebutjat per Albert Magne i Tomàs d’Aquino