Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Jan Krtitel Václav Kalivoda
Música
Violinista, director i compositor bohemi, també conegut amb la versió alemanya del seu nom, Johann Wenzel Kalliwoda.
Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX
Esteve Guasch i Lloberas
Música
Director de cor i d’orquestra i compositor català.
Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…
Josep Cumellas i Ribó
Música
Compositor i organista.
Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano
Joan Tolosa i Noguera
Música
Músic.
Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm
Josep Güell i Guillamet
Música
Director i compositor.
Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de…
Johan Gustaf Emil Sjögren
Música
Compositor i organista suec.
Estudià de primer al Conservatori d’Estocolm i després a Berlín El 1881 fou contractat com a organista a l’Església Reformada Francesa i deu anys després ocupà la mateixa plaça a la Johanneskyrka d’Estocolm Parallelament a les seves obligacions en aquests càrrecs, oferí concerts d’orgue en diferents països d’Europa La seva producció compositiva, a part de peces per a orgue i orquestra i obres per a piano, conté obres corals religioses i profanes i un important nombre de cançons Combinà la tradició noruega amb l’impressionisme francès La seva obra liederística, inspirada en poetes…
Johann Tobias Krebs
Música
Compositor i organista alemany.
Era membre d’una prestigiosa família de músics, autors d’una considerable producció d’excellent música instrumental, especialment per a tecla Sembla que fou força apreciat com a organista Durant uns quants anys anà dos cops per setmana a Weimar a rebre lliçons de JG Walther, primer, i de JS Bach, després A partir del 1721 ocupà un càrrec musical a l’església de Sant Miquel de Buttstädt, i impartí classes a l’escola No s’ha conservat cap mostra de la seva música sacra Alguns dels seus corals per a orgue mostren una inclinació envers el tractament contrapuntístic, característic…
David Monrad Johansen
Música
Compositor i pianista noruec.
Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i Voluspaa 1926
Hans Studer
Música
Compositor suís.
Estudià al Conservatori i a la Universitat de Berna i el 1938, un cop acabada la seva formació en ambdós centres, es guanyà la vida com a professor de música i com a director coral Com a compositor, no tingué mai una formació acadèmica Les seves primeres obres són plenament romàntiques El primer contacte amb la música contemporània el tingué a Thun el 1931 durant un festival de música coral Allí conegué l’obra d’I Stravinsky, B Bartók, P Hindemith i sobretot W Burkhard, el compositor que més l’influí En el seu catàleg destaquen el Symphonisches Rondó 1956, sobre cants populars suïssos, i un…
Adam de Fulda
Música
Teòric i compositor alemany.
Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina