Resultats de la cerca
Es mostren 2855 resultats
teoria de la convecció
Geologia
Teoria que explica la gènesi del camp magnètic terrestre basant-se en l’existència de lents moviments de convecció a l’interior de la Terra, originats per les diferències de temperatures de les roques radioactives.
Els corrents produeixen una certa deriva dels continents en ascendir sota les dorsals mediooceàniques i enfosar-se sota els arcs insulars i les muntanyes continentals
àgab
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids, d’uns 10 mm, de color negre metàl·lic.
Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents
limnea
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, de la família dels limnèids, de closca espiraliforme i molt allargada.
Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans
signe
Matemàtiques
Símbol emprat per a indicar una operació o caracteritzar una magnitud.
Entre els més corrents hi ha el signe de sumar +, el signe de restar -, el signe de multiplicar ×, el signe de dividir i el signe radical √
pseudopodi
Rizomastigí ( Mastigamooeba aspera ) amb pseudopodis
© Fototeca.cat
Biologia
Prolongació protoplasmàtica temporal de la cèl·lula.
És acompanyada de corrents de flux de protoplasma, que li permet de traslladar- se òrgan locomotor i atrapar els aliments fagocitosi És freqüent en protozous, cèllules sanguínies, etc
L’elisir d’amore
Música
Òpera de Donizetti sobre text de Felice Romani estrenada a Milà el 1832.
Barcelona fou la primera ciutat no italiana on fou representada 1833 L’autor hi combinà la forma de l’òpera bufa del s XVIII amb els nous corrents romàntics
estructurisme
Art
Corrent artístic basat en la creació d’unes formes tridimensionals, regulars i pintades amb colors plans i estructurades damunt un suport.
Centrat en l’obra de ChBiederman, constitueix el pont mal conegut i, a la seva època, marginat entre el neoplasticisme i els corrents cinètics i de l' op-art
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
esker
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit morènic de grava i sorra, estratificat formant crestes estretes i sinuoses que no tenen relació amb la topografia del voltant.
S'originen a dins o a sota del glaç, bé per la deposició a la desembocadura d’un corrent subglacial, bé pel reompliment dels túnels formats per aquests corrents