Resultats de la cerca

Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias…

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993

El seu ús produeix un augment de la gana, del pes i una millora de l’estat general, disminueix l’eliminació de nitrogen i afavoreix també el dipòsit del calci en els ossos La majoria dels anabolitzants són d’estructura química semblant als andrògens, cosa que els confereix, a vegades, una certa acció virilitzant Hom ha reeixit a obtenir anabolitzants de síntesi , els quals són generalment derivats sintèctics de la testosterona o d’altres hormones sexuals masculines Els anabolitzants s’utilitzen a voltes per a tractar estats de convalescència i estrès o bé en algunes malalties cròniques…

Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

De jove dirigí el periòdic liberal “La Lucha” de Girona El 1907 fou nomenat redactor en cap de “La Publicidad” Passà a “El Liberal” de Barcelona, i tornà a “La Publicidad” 1916 com a director, diari al qual donà un gran impuls Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats, cròniques que reuní a Voces de guerra 1916 Fou un dels mentors de la revista “Ibèria”, crític d’art i director de “Vell i Nou” i secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Publicà la monografia Josep Clarà i fou condecorat pel mariscal Joffre

Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB