Resultats de la cerca

El seu ús produeix un augment de la gana, del pes i una millora de l’estat general, disminueix l’eliminació de nitrogen i afavoreix també el dipòsit del calci en els ossos La majoria dels anabolitzants són d’estructura química semblant als andrògens, cosa que els confereix, a vegades, una certa acció virilitzant Hom ha reeixit a obtenir anabolitzants de síntesi , els quals són generalment derivats sintèctics de la testosterona o d’altres hormones sexuals masculines Els anabolitzants s’utilitzen a voltes per a tractar estats de convalescència i estrès o bé en algunes malalties cròniques…

Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones…

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa,…

Escriví, en llatí, Carmina de laudibus Estensium i deu èglogues allegòriques traduí a l’italià obres de Corneli Nepos, Xenofont i Heròdot, i redactà Timone , adaptació teatral d’un diàleg de Llucià, i Istoria Imperiale , seguint les cròniques de Riccobaldo La seva fama es basa, però, en dues obres el cançoner Amorum libri tres , el millor recull líric italià del s XV, el més càlid i sincer, bé que convencional en l’estructura i els temes motius petrarquescs, clàssics, etc, i l’obra cabdal Orlando innamorato , poema cavalleresc en octaves, les dues primeres parts del qual foren…

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a…